Durant la pràctica esportiva podem valorar una sèrie de paràmetres subjectius que ens permeten realitzar una anàlisi bàsica sobre el nostre estat de forma, la percepció de l’esforç, les sensacions obtingudes, etc.

Ara bé, si coneixem la nostra variabilitat cardíaca, podrem obtenir uns paràmetres objectius que ens permetran portar a terme una anàlisi i un seguiment molt més ampli del nostre estat físic i de l’adaptació a l’esforç.

Però abans d’entrar en matèria, definim alguns conceptes:

  • La Freqüència Cardíaca (FC) es defineix com la quantitat de contraccions ventriculars que realitza el cor en un minut, popularment anomenades batecs o pulsacions. Estem molt familiaritzats en utilitzar pulsòmetres per mesurar la Freqüència Cardíaca, ja sigui en repòs o durant l’entrenament, i és habitual que els esportistes tinguin present aquest paràmetre per tal de poder adaptar la intensitat dels entrenaments.
  • La Variabilitat de la Freqüència Cardíaca (VFC), en canvi, és l’interval de temps en mili-segons que hi ha entre batec i batec, és a dir, la pausa. Aquest no és constant i varia d’un batec a l’altre. Aquestes fluctuacions poden ser molt significatives i són de gran utilitat per comprovar els nivells d’estrès tant físic com mental.
    Normalment en l’àmbit clínic la VFC es calcula mitjançant un electrocardiograma i es veu representat pel pic, la part més alta de les ones de la gràfica (interval R-R) (figura 1).
 Figura 1. Representació gràfica d’un electrocardiograma.


La VFC proporciona informació objectiva sobre el funcionament del Sistema Nerviós.

El Sistema Nerviós Autònom (SNA) controla el funcionament de tota l’activitat vegetativa, és a dir, les accions involuntàries que es realitzen de manera totalment inconscient. Aquest es divideix en dues branques:

  • El Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) proporciona al cos tots els recursos per respondre davant d’una situació d’estrès: augment de la freqüència cardíaca i respiratòria, augment de la força de contracció muscular, augment de la pressió arterial, disminució del flux sanguini en els òrgans gastrointestinals, increment de la despesa d’energia, etc. El Sistema Nerviós Simpàtic sol estar més activat durant el dia i s’hi associen conceptes com «activació», «lluita» o «fugida».
  • El Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP) fa justament la funció contrària, es relaciona amb conceptes com «calma», «descans» o «digestió» i és capaç de reduir el ritme cardíac i la pressió arterial, afavorir la digestió i centrar-se en la reparació de teixits (com el múscul) i l’emmagatzematge de sucre (glicogen). Com a conseqüència, el cos es recupera durant la seva activació. Cal destacar que aquest sol estar més actiu durant la nit.

Un cop tenim clars aquests conceptes, ja podem comprendre on radica la importància de la interpretació i l’anàlisi de la variabilitat cardíaca.

La variabilitat no és un concepte nou, fa anys la seva anàlisi s’utilitzava gairebé exclusivament en l’àmbit mèdic, ja que, tal i com hem comentat, es realitzava mitjançant un electrocardiograma. Actualment, s’ha avançat molt en aquest camp i la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca és cada vegada més utilitzada i estudiada, sobretot en l’àmbit esportiu, ja que ens els últims anys les principals marques de cintes pectorals com Polar, Garmin i Suunto s’han preparat per mesurar els intervals R-R de manera força fiable. L’ observació i el mesurament de la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca són relativament senzills, però la seva interpretació és més complexa. Per analitzar les sèries d’intervals s’utilitzen mètodes estadístics i funcions matemàtiques de major i menor complexitat. Aquests aporten bàsicament dades sobre el balanç simpàtic-parasimpàtic.

Cal tenir en compte que un registre puntual de l’activitat cardíaca no ens aporta res, ja que la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca varia considerablement al llarg del dia i, a més, està influenciada per multitud de factors de la vida diària com, per exemple, el son, l’estrès, els viatges, etc. Ara bé, si monitoritzem aquests paràmetres, obtenim una eina molt interessant per realitzar un seguiment de l’esportista que ens permet avaluar si hi ha una bona o mala adaptació a les càrregues d’entrenament.

Tot això ens ajuda a conèixer el nivell d’esforç que l’esportista pot assumir amb les majors garanties i, conseqüentment, ens permet planificar els entrenaments amb la màxima optimització possible. Però això no és tot, ja que el control de Variabilitat de la Freqüència Cardíaca ens permet establir unes pautes de recuperació després d’un entrenament d’alta intensitat, prevenir el síndrome de sobreentrenamet, prendre consciència del nivell d’estrès físic i evitar lesions.

En conclusió, l’anàlisi de la Variabilitat de la Freqüència Cardíaca és una dada importantíssima que possibilita el control de l’equilibri entre salut, entrenament i rendiment esportiu d’una manera objectiva.

Gemma Sobrevias
Darrera modificació el Dimecres, 15 Novembre 2017 11:39

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització de cookies.