Actualment, la població gaudeix d’una esperança i una qualitat de vida molt més llarga i satisfactòria que fa uns anys, si més no en l’entorn social del món occidental.

Aquesta realitat es deu al fet que envellim amb uns majors recursos econòmics i, com a conseqüència, podem accedir a una alimentació més variada, a una higiene més acurada i a un sistema sanitari que vetlla per la nostra salut.

Les noves tècniques hospitalàries i els medicaments han permès que les persones estiguem més controlades, així com que les malalties cròniques es trobin més estabilitzades. Ara bé, no hem de caure en l’error de pensar que els medicament són innocus, ja que no ho són en absolut.

Com tots hem dit alguna vegada, els fàrmacs arreglen una cosa i n’espatllen una altra.

Nosaltres, com a farmacèutics i educadors sanitaris, ho podem corroborar, tots els medicaments poden suposar un perill. Per tant, tot i que la medicació estigui ben prescrita i la persona se la prengui correctament, poden aparèixer possibles efectes secundaris.

Ara bé, el conflicte real apareix quan el pacient està polimedicat, és a dir, quan ha de prendre tres o més medicaments a causa del seu estat de salut. Si prenem més d’un medicament, hem de tenir presents tant els seus efectes secundaris com les interaccions que poden sorgir entre ells.

Què són les interaccions entre medicaments?

Quan prenem un medicament per via oral, ja sigui en forma de sobre, xarop, càpsula o comprimit, entre altres, va a parar a l’estómac i al budell per, acte seguit, passar a la sang. Aquesta és l’encarregada de distribuir-lo pels òrgans del cos per tal que porti a terme la funció que li pertoqui. Un cop el medicament ha fet efecte, la sang el condueix fins al fetge. Aquest òrgan desenvolupa diverses funcions com, per exemple, treure la toxicitat dels medicaments, detoxificació, i depurarlos tant per l’orina com per les femtes.

Per tal de poder portar a terme la detoxificació, el fetge disposa d’unes vies per on passa el fàrmac.

Aquestes estan controlades pels enzims que actuen com si fossin una mena de peatges.

És molt important destacar que cada persona disposa d’unes vies més o menys amples i uns enzims més o menys estrictes en funció de la seva genètica. Les persones que tenen algunes vies i enzims lents acumulen medicaments al fetge, ja que queden encallats a l’espera de ser detoxificats. En aquests casos, els fàrmacs competeixen entre si per ser eliminants i creen una espècie de tap, una situació que pot causar molts problemes: intoxicació, dolor, problemes de fetge, picors, mal de cap, problemes intestinals, problemes a l’estómac, nervis, problemes degeneratius, problemes musculars, alteracions oculars, caiguda de cabell, obesitat i un llarg etcètera.

Als Estats Units la tercera causa de mort està relacionada amb la interacció entre medicaments. A Espanya i a Catalunya encara no disposem d’estudis en aquest sentit, però hem de pensar que no som pas tan diferents que la població nord americana.

Per tot això, hem desenvolupat un Sistema de Farmacovigilància Activa que, per començar, oferim al col·lectiu de persones de mitjana i avançada edat.

Sistema de Farmacovigilància Activa

Aquest sistema ens permet detectar possibles interaccions entre medicaments, ja sigui quan realitzem la dispensació de la recepta electrònica o portem a terme la venda de medicaments al taulell. Gràcies a això, podem avisar el client dels possibles problemes amb què es pot trobar. Així mateix, si la interacció potencial és greu, ens posem en contacte amb el metge de capçalera per tal de poder treballar de manera conjunta.

FARMACOGENÈTICA

Aquelles persones que vulguin gaudir d’un control exhaustiu de la seva medicació i de la seva salut encara poden optar per una altra opció, la farmacogenètica. Aquesta, mitjançant una analítica, permet estudiar com la persona respon davant de l’efecte dels medicaments, aliments i tòxics. Aquesta analítica tan sols s’ha de realitzar una vegada a la vida, ja que els gens no varien mai.


Per què la Farmacogenètica és i ha de ser la base del control de salut?

  • Permet prevenir els efectes secundaris dels medicaments i la polimedicació. Així mateix, permet adaptar la pauta medicamentosa (dosis, horaris i posologies ) per a cada persona en concret.
  • Ofereix la possibilitat d’establir unes pautes de salut i uns hàbits alimentaris per a cada pacient de manera individualitzada.
  • Guia les nostres accions per evitar al màxim les malalties cròniques que causen els tòxics (càncers, obesitat, malalties degeneratives i metabòliques, fibromiàlgia, artritis, etc.). Això s’anomena epigenètica.

Som especialistes en genòmica i farmacogenètica i treballem amb laboratoris d’alt renom en aquests camps.

Maria Cosp
Publireportatge patrocinat per Farmàcia Maria Cosp.

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització de cookies.